skip to Main Content

Segona crònica sobre la Xarxa Solidària de Sant Antoni pel Covid-19: “Continuem treballant, ara apartir de tres escenaris possibles,i mirem d’aprendre del que nohem pogut fer prou bé” 

Hem demanat a Marc Folch, un dels impulsors de la Xarxa Solidària de Sant Antoni per al Covid-19, que actualitzi la crònica que va fer per al número anterior de L’Antònia sobre la feina que aquesta xarxa està fent per donar suport a les persones més necessitades del barri.
 

MARC FOLCH, tècnic de Calàbria 66

Passats els moments més intensos del primer confinament i davant la incertesa del moment actual, a la Xarxa Solidària de Sant Antoni per al Covid-19 hem definit tres escenaris de futur possibles, que ens han de permetre reaccionar quan sigui necessari i avançar-nos a les situacions que puguin venir:

• La de la pseudonormalitat, en espera d’un tractament
• La d’un rebrot acompanyat de mesures restrictives
• La d’un confinament estricte
Hem aprofitat les setmanes més tranquil·les posteriors al confinament per reflexionar i aprendre del que no vam saber (o poder) fer prou bé. Per exemple, som conscients que ens hem de coordinar encara més amb el CAPs i que hem de començar a fer-ho amb els Serveis Socials de Sant Antoni. També és important donar suport al comerç de proximitat i ajudar a reactivar el sector cultural.
Ara ens toca continuar fent aquesta reflexió i planificació en el mateix moment en què afrontem les urgències que apareixen pels rebrots d’estiu.

400 voluntaris
La Xarxa Solidària de Sant Antoni per al Covid-19 va ser impulsada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni, l’ONG De Veí a Veí, Fem Sant Antoni, Sant Antoni Comerç (SAC) i la Federació d’Entitats de Calàbria 66. També hi han participat gent d’altres col·lectius, com l’Espai de Debat, Sant Antoni Feminista, el CDR del barri i els esplais Toticap i Sant Ferran. I molts voluntaris que no procedeixen de cap col·lectiu però que s’han sentit cridats a donar un cop de mà.
Es van arribar a superar els 400 voluntaris, de perfil molt divers. Molts s’han reincorporat als llocs de treball i no tenen la disponibilitat dels moments més durs, però quan surten necessitats la seva resposta sempre és bona.

Nous reptes i necessitats

Els darrers dies d’abril la demanda d’aliments va arribar a nivells molt alts. Rebíem unes cent trucades diàries. També es van desbordar les xarxes del Raval i del Poble-sec, barris d’on ens arribaven moltes sol·licituds d’ajut que hem hagut de filtrar més del que hauríem volgut. De vegades no hem arribat a cobrir-ho tot, però sempre hem ofert altres vies.

Aquella urgència dels moments més durs ha anat disminuint, però en alguns casos s’ha cronificat, perquè la crisi sanitària ens ha deixat una realitat social complicada. Cal destacar, per exemple, l’increment de gent sense llar que s’acosta a nosaltres, i el fet que el nombre d’usuaris de l’ONG De Veí a Veí hagi augmentat molt.

Generar confiança
A mesura que avançava el confinament, vam haver de millorar la coordinació dels voluntaris i augmentar els seguiments. En aquell moment era molt important generar confiança a les persones que demanaven ajuda, perquè estàvem fent compres per a gent tancada a casa, que no coneixia la persona que li portava el menjar, i això era delicat, especialment en temps de temor, d’estrès i, per a alguns, també una mica de pànic.
Una de les anècdotes més boniques que recordo no fa referència a tones de menjar ni a ordinadors sinó al dia de Sant Jordi, quan vam dur roses als veïns i veïnes tancats a casa i a usuaris habituals de De Veí a Veí. Va ser un moment molt emocionant i ens ho van agrair molt.

Seguiment a més de 40 llars 
Hem arribat a fer seguiment a més de 40 llars de persones que no podien sortir de casa a comprar, per edat avançada, per malalties prèvies o perquè s’havien contagiat del Covid. I a persones que feien el confinament en solitari se’ls va oferir suport d’atenció telefònica, perquè se sentissin més acompanyades.
Quan escric aquestes línies estem fent el servei a 10 llars. Si algun voluntari no pot continuar fent el seguiment, en busquem un altre que estigui disposat a fer-lo i continuem endavant. També truquem a les llars a les quals vam donar suport perquè sàpiguen que, si els ca

50 ordinadors per a estudiants 
Quan es va saber que el curs continuava de manera telemàtica, vam iniciar una campanya de recol·lecta d’ordinadors i tauletes per a famílies que no en tenien i que no podien aconseguir-ne. Ens vam coordinar amb les direccions de les escoles públiques del barri (i també de fora del barri on van estudiants de Sant Antoni, perquè l’únic centre públic d’ensenyament que pròpiament és al barri és l’Escola Ferran Sunyer).
Vam recollir una cinquantena d’equips, en vam posar a punt més de 30 i en vam repartir una dotzena. Els centres educatius són els que ens han anat guiant en les necessitats i ens han anat dient en cada moment què calia. En rebre l’aparell moltes famílies se sorprenien:
—I això m’ho quedo? —preguntaven.
—Sí, és una donació i és per a tu.
Ara que el curs escolar ja ha acabat, estem aprofitant perquè tècnics informàtics voluntaris posin al dia ordinadors que ens han continuat arribant.

Altres iniciatives

Amb la desescalada vam abordar aspectes que durant el tancament total no ens havíem vist amb cor d’afrontar.
A la fase 1 vam oferir cangurs a pares i mares que havien d’anar a treballar. En aquell moment era desaconsellable que la tasca de tenir cura dels infants passés als avis, per l’afectació de la malaltia a la gent gran. El servei de cangur és voluntari, però en aquest cas sí que hi ha una recompensa econòmica pactada. Ho hem organitzat a partir d’esplais i caus, especialment Toticap i Sant Ferran. Si mai n’hi ha la necessitat, incorporarem altres caus i agrupaments del barri, però de moment la demanda ha estat inferior a la que esperàvem.
Hem fet un pla específic per al sensellarisme durant el Covid. Durant la pandèmia, la situació dels sensesostre ha estat molt complicada, i ara continua sent important disposar de menjar preparat, idoni per a aquest col·lectiu. Si ja abans de la pandèmia es mantenien distàncies amb ells, ara que la gent les ha de mantenir pes força la seva situació encara és més complicada.
També hem estat molt atents a possibles casos de violència masclista, ja que en una situació de confinament consideràvem que es podia agreujar. Però finalment la xarxa no ha estat un punt de canalització d’aquest tema.
En l’àmbit cultural, hem fet un recull de les diferents iniciatives que s’han fet al barri, com activitats de balcons i en línia.
 
Els avis 
Des de la taula comunitària del barri, en què participem diverses entitats, ja havíem fet, abans de la pandèmia, una atenció especial a la solitud i la discriminació sanitària de la gent gran. Amb el confinament, aquest aspecte s’ha fet especialment important de tractar, així que hem de mirar com podem pal·liar-ho i buscar alternatives per a aquesta discriminació.  

 

Les institucions

Les institucions s’han mogut de manera no sempre coherent i sovint precipitada. Tot i això, des de Districte han estat pendents des del primer dia de tot el que fèiem i necessitàvem. Però el seu marge d’actuació ha estat encara més reduït del que és habitual, donada la situació.

Amb qui hem tingut manca de coordinació ha estat amb els Serveis Socials de Sant Antoni. No compartim l’opció que es va prendre de centralitzar els serveis socials en un punt per districte. Es va fer així per protegir els treballadors municipals, però al cap de poques setmanes s’haurien pogut reobrir els serveis de proximitat amb equips rotatoris. En tot cas, no es pot atribuir aquesta decisió als Serveis Socials de Sant Antoni sinó als centrals de l’Ajuntament.
També ens ha preocupat el tancament de menjadors per a gent gran, que es van convertir en un espai on es podia anar a recollir el menjar. Això implicava que persones grans que precisament no era aconsellable que sortissin de casa hi haguessin d’anar a recollir els aliments. Això passava just a l’inici de la crisi sanitària, i Serveis Socials de l’Ajuntament no va acceptar els 200 voluntaris que en aquell moment vam oferir per dur el menjar a casa de les persones necessitades d’ajuda. Dies més tard el servei es va encarregar a una empresa, segons tinc entès.
Sabem que els treballadors dels Serveis Socials han estat desbordats, però cal que s’entengui que les xarxes veïnals permeten arribar allà on no arriba l’administració, sobretot pel coneixement que tenim de la realitat propera, amb connexions informals que contribueixen al fet que la persona que ho necessita s’aproximi als Serveis Socials.

En diverses reunions amb l’Ajuntament, sempre hi ha hagut bones paraules i elogis envers la tasca que fem, però encara no s’ha trobat la manera d’aconseguir-hi una bona coordinació. Estem pendents d’una altra reunió, prevista per a principis de setembre.

Des de l’Ajuntament se’ns ha comunicat que hi ha un pla pilot per donar suport amb recursos materials i econòmics a xarxes des d’equipaments de proximitat. Sembla que els equipaments escollits a l’Eixample per canalitzar el suport anunciat són Calàbria 66 i l’Espai 210 de Sagrada Família.

Si hi hagués un altre confinament, l’espai de Calàbria 66 continuaria obert per a feines de la xarxa, cosa que en el primer confinament no es va poder fer. Des del primer dia el centre d’operacions físic ha estat el local de De Veí a Veí i ens hem pogut instal·lar a treballar al local de l’Associació de Veïns. Però no a Calàbria 66, que era l’espai idoni, pels espais grans que té —que haurien ajudat a garantir la protecció sanitària dels voluntaris— i per la connexió a internet de totes les seves sales. Sembla, doncs, que ara el tema de poder treballar a Calàbria 66 en cas que ho necessitem ja està resolt.
Dit això, penso que és important mantenir el paper independent de la xarxa, de les entitats, dels col·lectius del barri, no lligats a determinades lògiques comunicatives i de diagnòstic, que sovint fan que no es pugui actuar com des de peu de carrer creiem que cal.

La realitat social que deixa el Covid

No cal ser un expert per veure i preveure que la realitat que ens deixa la crisi sanitària és i serà molt dura. Si era necessari, aquest cop ha posat més en relleu tot un reguitzell de mancances: sistema sanitari precari, situació de la gent gran dins i fora les residències, forta dependència del turisme, efectes catastròfics de l’economia submergida… Una temptació seria intentar recuperar la realitat anterior. Tot i que penso que no s’ha de deixar ningú enrere, cal repensar i actuar per cercar una societat més equilibrada i justa. Potser a una eina com la Xarxa no li pertoca fer aquest paper, però davant de les nombroses incerteses que ens acompanyen crec que sempre podem comptar amb un veïnat organitzat, o per organitzar-se, i solidari.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top