skip to Main Content

Els vells temps

TONI QUESADA · Com que no surto gaire de casa, ara m’assabento de les coses del barri gràcies al Twitter i els grups de WhatsApp. Per això, alertat pels cataclismes que s’hi descriuen, fa un temps que miro d’evitar els llocs on abans feia vida normal. Com l’avinguda Mistral, el Mercat de Sant Antoni o la mateixa Gran Via. M’imaginava un caos monumental causat pels canvis d’aquest nou urbanisme tàctic destinat a pacificar els carrers de trànsit, amb baralles entre conductors, ciclistes i passejadors de gossos.

Però quina sorpresa he tingut en veure que, inopinadament, els meus temors eren infundats. De fet, he trobat una calma inusual. Pocs cotxes, menys soroll i famílies caminant tranquil·lament sense pressa. Perplex, he arribat a un costat del mercat on hi havia un munt de gent jugant a escacs plàcidament. Incrèdul, he hagut de mirar a banda i banda per assegurar-me que tot plegat no era part del rodatge d’una pel·lícula.

I llavors ha passat. M’he sentit poca cosa. He recordat els vells temps, quan m’havia de defensar de turistes insolents, repartidors maleducats intentant atropellar-me o carteristes buscant víctimes desprevingudes. M’he sentit ignorat davant la indiferència dels jugadors d’escacs i de la gent que prenia el sol despreocupadament a les terrasses. Per això he desitjat que tornessin a obrir les portes de l’infern rodat i de l’especulació immobiliària. Per tornar a ser aquell heroi que lluitava contra la ciutat hostil.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top