skip to Main Content

Un Nadal galdós

ESPERANÇA SIERRA • Diuen que serà un Nadal galdós. I si no fos el covid seria la crisi, però aquest any hi ha el covid de cabdill. Tot i que ves, sempre hi ha hagut Nadals galdosos. Jo en vaig tenir un reguitzell que van començar l’any que no em va venir l’esperit. De sobte va arribar l’hora de muntar l’arbre i vaig pensar quina merda. Temps foscos, gòtics com finestres estretes. Però una nit de desembre la meva amiga Giulia em va convidar a casa seva. “Cenaremos algo”. Volia dir beure vi i menjar formatge fins a rebentar. No hi vaig anar. No em venia de gust. De matinada van trucar al timbre. No em vaig espantar perquè la veïna de sota era mig artista i sovint la visitaven tranuitadors que s’equivocaven de porta. Però era la Giulia. Estava glaçada, el nas com una cirera i aquella negror de cabells embolicats en una bufanda que no acabava mai de donar voltes. “Es que te quiero mucho”, i em va allargar una bossa amb un paquetet a dins. “Feliz Navidad”. M’havia fet un avet molt lleig de feltre. Va ser la cloenda del reguitzell de Nadals sense l’esperit: una fortor a la gola semblant a començar a plorar ve sense obstacles i t’entafora unes ganes descomunals de comprar boles lluents. Sempre hi ha una sonada com la Giulia, fins i tot amb el covid de cabdill.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top